Josep Miquel Vidal Hernández

Se’ns fa molt difícil imaginar com serà el dia a dia sense en Josep Miquel Vidal Hernández. Des que l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca només era un embrió, ell ja ens donà suport, ens animà i, el més important per a un arxiu, ens confià el seu valuós fons sense demanar res a canvi. Qualsevol cosa que li demanàssim tenia sempre una resposta afirmativa i participà de molts projectes amb nosaltres, ja fos fotografiant, cedint les seves fotos, realitzant articles, fent xerrades o donant, amb la seva presència, importància als actes que organitzàvem.

Però, el més important que perdrem és la seva companyia; la humanitat que irradiava davall aquella pàtina de científic despistat; la seguretat que ens donava quan tiràvem endavant un projecte nou l’èxit del qual no vèiem prou clar; el seu sentit de l’humor; la seva visita gairebé diària explicant aquella nova foto que havia fet, l’exposició que estava preparant, mostrant-nos la darrera revista on havia escrit o les galerades del següent tom de l’Enciclopèdia i, finalment, demanant quan era que havíem de tornar a fer un dinar per trobar-nos i parlar mentre ell faria fotos…Quantes coses ens han quedat per fer? Quant saber ha marxat per sempre…

Gràcies, Vidal, per tot el que ens has ensenyat. Tindrem cura del teu fons fotogràfic, custodiarem gelosos la teva memòria i la difondrem com un exemple a seguir.